En relació a aquest taller, nosaltres hem participat en el projecte interuniversitari "Històries en Petites Dosis" i, a més de fer-hi feina a l'assignatura de Mitjans i Recursos Tecnològics, també hem treballat la part més musical a l'assignatura de Música.

Per dur a terme l'activitat, vam triar una de les històries que es proposaven al projecte i se'ns va facilitar el guió literari d'aquesta, que és el següent:

EN GEQUES CURT I VESSÓS

Maria Triay Carbonell

Escena 1

Un complex esportiu abandonat, inhòspit. Una nau industrial antiga, mig enderrocada, en obres. Ambient fred. A un costat de la sala es veuen unes escales que baixen a una piscina. Per tota la sala es veuen objectes tirats i fems.

Entren cinc joves de la mateixa edat, d’aparença molt diferent.

Diva (mirant-ho tot, de dalt a baix, amb els ulls com a plats, cara d’espant i de fàstic, col·locant-se un extrem d’un xal de pashmina blava sobre l’espatlla, gesticulant exageradament:) Buuuuf! Què dius que havia de ser això? A mi em fa com a por! I mira que a mi no m’espanta qualsevol cosa...eh!? (Donant-se importància) que jo vull ser cosmopolita i veure el món, eh (fent-se la interessant) Que jo vull ser un Pink Floyd, que ja he vist de tot ! Però és que això... Què heu dit què havia de ser això?

Macarra (xulet, irònic, amb pinta de passar de tot): Tan guay com ets i no ho saps? Això era una antiga fàbrica que hauria d’estar protegida. Però en lloc d’això, els quatre cacics del poble van decidir que hi farien un complex esportiu xupi pandi. (Enfadat:) Au, aquí, enmig del no-res, perquè pensaven que seria fantàstic pel turisme i què hi vendria tot Déu, i ja veus, amb tot aquest rollo de la crisi, ha quedat a mig fer... (Sarcàstic:) Raaaaaro, eh? I ara, ni fàbrica protegida, ni complex esportiu ni res de res...  Ara bé, ells s’han fet d’or, segur! (Agafa un bòtil de vi de cinc litres i en beu un bon glop, el deixa a terra, es torca la boca amb el braç i amb actitud desafiant i macarra diu).  Pssè, què m’és igual, eh ?Jo només ho dic... (Adreçant-se-se a la noia:)  Senyora, com se pot imaginar tot això a jo me sua soberanament sa polla....

Líder (decicit): No, a veure, igual no ens és! Que si no, no hauríem vengut! Mirau això! (Assenyala el seu voltant, ple de porqueria). Si és que està fet una merda, (molt enfadat:) què ara ho empren d’ abocador de fems! (Agafa un objecte qualsevol del terra:) Què putes hi fa una llauna de sardines aquí tirada?

Poruc: Sí.. a mi no em fa gens de gràcia, alerta a tocar segons què, que aquí podem agafar de tot, una infecció, o el tètan...

Gracioset (girant els ulls, irònic): Sí, sí... o l’ ebola, no et fot?

Líder (impacient): Mem, alguna cosa hem de fer! (Mira el poruc:) Per on començam?

Poruc (nerviós): Eh...ai no ho sé! (Apurat:) Mmm...agafam els sprays, entram a la piscina i feim la pintada. (Espantat:) Pe-però això ha de ser ràpid! Què si ens apleguen, l’haurem cagada!

Macarra (amb prepotència, mirant el poruc): Tu sí que ets un cagat! No remuguis tant! I què ens han de fer? O no tenim dret a queixar-nos?

Diva: Venga va! Ja donaré jo el sus! Que estau aquí plantats, molt de xerrar però ningú s’ anima! (Agafa la seva bossa, l’ obri i en treu un esprai. Decidida, es dirigeix cap a l’ escala. Desapareix dins la piscina. Se sent una veu en off:) Veniu o què? Això no ens ho podem pensar gaire, ens hi hem... de tirar de cap! (Riu de la seva pròpia gràcia).

Tots miren cap a la piscina, dubtant.

Gracioset (agafa el bòtil de vi i en beu un glop. Amb gest polissó, es dirigeix als seus companys i diu:) Que ens tirem de cap diu, no idò (pega un cop de colze al macarra, li fa l’ullet i un gest amb els dits com indicant un joc de paraules diu)  jo si em tir a la piscina, la deix embarassada....

Tots riuen la gràcia, menys en Poruc què es toca la cara, ansiós.

Poruc: Buff, jo no ho tenc gens clar, voleu dir que ara ens hem de posar a fer pintadetes, jo crec que m’ estic rajant....

Líder: (molt impacient) Ja hi som! És que ets més poruc... au venga, tira! Que val més fer i penedir-se’n que no fer i penedir-se’n!

Tots quatre segueixen l’al·lota i desapareixen dins la piscina.

A partir d'aquest, vam elaborar el següent guió tècnic - literari per poder encaminar la tasca cap a l'elaboració del vídeo. A més, vam introduir elements nous, com per exemple, la seqüència on surten els sense sostre cantant a una part del complexe esportiu abandonat.

Un cop tenguerem aquesta primera part de la tasca acabada, ens vam reunir tots els participants del vídeo al lloc on decidirem gravar-lo i ho enregistrarem.

Un cop enregistrat el vídeo, a les sessions de música, decidirem quins fragments de les cançons usar. També vam deicdir escriure la lletra d'una cançó relacionada amb el tema del nostre vídeo per acompanyar els crèdits. La base musical de la cançó havia de ser la melodia de "Llença't" de Lax'n'Busto, però el Movie Maker no ens permet pujar l'àudia mesclat amb l'Audacity, així que hem adjuntat només la gravació on cantam la cançó. Aquí us deixam la lletra:

Tot això està destrossat,

mira com ho han deixat,

i amb la crisi te n'adones que ja no s'arreglarà.

I me costa molt de creure que tornarà a funcionar,

veus que les coses no canvien,

els polítics tornen robar.

Mos han timat cinc o sis pics,

i els doblers embutxacats,

el que hem de fer és anar a lluitar ja.

Lluita! Si no les injustícies no s'acabaran,

pensa que el futur està en les nostres mans.

Així que lluita, totes les coses canviaran

i cap corrupte a les terres quedarà.

Per fer el montatge del vídeo utilitzàrem el programa Movie Maker, ja que el teníem instal·lat a l'ordinador i els companys que vam demanar opinió ens van dir que era un programa molt fàcil d'usar. Un cop montat el vídeo ho vam publicar a Youtube.

Aquest és l'enllaç que condueix al vídeo que hem creat: www.youtube.com/watch?v=_nOh6a-X6cI&feature=youtu.be

Un cop més, la realització d'aquest taller ens ha permès treballar amb una nova eina, l'editor de vídeo. A més, hem pogut experimentar les fases necessàries a fer per poder fer el muntatge d'un vídeo i de quina manera podem pujar-la a la xarxa per a que tothom pugui gaudir d'aquest (en el nostre cas, Youtube).

D'altra banda, hem pogut relfexionar sobre els usos del vídeo a l'Educació Primària, els quals exposam a continuació.

Pensam que la introducció del vídeo com a recurs didàctic dins el context escolar és una nova metodologia d'ensenyament que fins ara no s'havia emprat, a més, cal recordar el fort impacte que les noves tecnologies estan tenint en la societat i com aquestes de cada cop més es troben en la vida diària de la població. D'altra banda, com que és una innovació dins l'aula pot fer que la motivació i l'interés dels alumnes augmentin.

Algunes de les funcions que podríem donar al vídeo dins una aula serien:

• Introduir un nou tema a partir d'un vídeo relacionat amb la matèria que s'estudiarà.
• Concloure un tema cercant un vídeo o realitzant-lo a classe amb les idees principals que s'han treballat durant tota la lliçó.
• Utilitzar-lo com a  mitjà d'autoavaluació per part dels alumnes, per exemple, gravar als laumnes quan estan fent una exposció oral perquè es puguin veure i reconèixer què fan bé i què han de millorar.